Espanya del s.XVIII i XIX

Hola a tots i a totes de nou!!
Avui us parlaré sobre la història d' Espanya encarant-me als segles XVIII i XIX. Durant les últimes classes d'història hem tractat la història d'espanya, passant per la guerra de successió, l'arribada de l'absolutisme Borbó al regne, la invasió napoleònica, la guerra carlina, la revolució del 1869, la primera república del 1873, i la formació de les classes socials amb el sistema econòmic liberal capitalista.

La guerra de la successió s'emmarca dins del segle XVIII i dona lloc al regnat del Borbó Felip V, així establint un règim absolutista a tot el país. Després d'això, amb el tractat de Fontainebleau i la invasió napoleònica, passa al poder el germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, conegut popularment com Pepe Botella.
Les tropes franceses son vençudes al 1813 per Ferran VII el qual torna a establir l'absolutisme a Espanya. El conflicte successori d'aquest, desencadena amb la guerra carlina, una llarga guerra civil en la qual s'enfronten dues faccions polítiques, unes les quals estan a favor del regnat de Isabel II, filla de Ferran VII i els altres els quals estaven a favor del regnat del successor natural de Ferran VII, l'infant Carles, germà d'aquest.
Ferran VII mitjançant la pragmàtica sanció aconsegueix abolir la llei sàlica així coronant a Isabel II com a reina d'espanya.  Després de la mort del general Prim, Amadeu de Savoia, el qual no va saber contenir al poble ni manejar els conflictes que estaven resorgint, abdica i amb l'abdicació d'aquest, Pi i Maragall pren l' iniciativa per declarar la primera república del 1873, la qual té una durada molt breu. Amb la caiguda d'aquesta, es restableix l'absolutisme a Espanya.
Finalment s'aconsegueix el canvi de societat amb el sistema econòmic liberal capitalista, el que porta a les classes socials, i a el sorgiment de la classe proletaria, la qual durà a terme el moviment obrer, que es desenvoluparà al llarg del s.XIX.

El tema el qual em va cridar més va ser el de la invasió Napoleònica a Espanya, ja que trobo que va ser un succés bastant irònic. Carles IV, actual rei d'Espanya de la època, signa amb Napoleó Bonaparte el tractat de Fontainebleau, en el qual dona accés a les tropes franceses per entrar al país i així poder conquerir Portugal. Napoleó, aprofitant la insetabilitat política que hi havia amb el regnat de Carles IV i les continues protestes del pobles, aprofita a invair el país quan aquest li demana ajuda després del motí d'Aranjuez. La guerra de la independència o guerra del francès (com s'anomena a Catalunya) va del 1808 al 1814, i durant aquesta es corona el germà de Napoleó, Josep I Bonaparte com a nou rei. Al 1814 torna l'absolutisme amb el regnat de Ferran VII després de vèncer a les tropes napoleòniques.

Això és tot per l'entrada d'avui, espero que us hagi agradat la meva visió. Sentiu-vos lliures d'escriure els vostres comentaris al respecte sobre aquest tema. Moltes gràcies per llegir-me un cop més  i fins a la pròxima!!

Un curs més d'història

Hola a tots i a totes de nou.

Després d'uns mesos de relax toca començar el meu últim any a l'institut i amb aquest les noves classes d'història. Com ja vaig fer l'any passat, aniré penjant contingut sobre les diferents activitats que realitzem durant aquestes classes.

Aquest any però la temàtica canvia una mica, a diferència de l'any passat que vam tractar temes de la història contemporània més generalitzats, aquest curs en centrarem en un àmbit més proper, la història del nostre país.

A part d'aquest canvi els posts continuaran sent del mateix estil, així que espero que us agradin molt i fins a la pròxima entrada!!

ÚLTIM BLOG

Com a última activitat de les classes d'història d'aquest curs, vam triar un tema el qual vam desenvolupar per crear la nostra pròpia pàgina web.
Jo vaig escollir el Tercer Món i el Neocolonialisme, un tema que personalment trobo molt interessant, a partir del tema vaig esquematitzar les meves idees i a partir d'això vaig crear el meu índex. En la meva pàgina parlo del concepte del Tercer Món, el països que el formen, i les conseqüències que ha tingut sobre la demografia, economia i condicions de vida d'aquest països subdesenvolupats.

https://amandapefa.wixsite.com/tercermon

El meus companys també han creat les seves pàgines. A continuació em centraré en alguns del temes que han tractat.

MÓN ISLÀMIC

De la pàgina dedicada al Món Islàmic vull remarcar l’apartat del terrorisme, que com tots sabreu és un tema molt polèmic avui dia. El terrorisme es tot aquell tipus de violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius variats, òbviament no tots els grups terroristes han estat islàmics, podríem posar coma a exemple l’organització d’ETA.  En l'actualitat Al Qaeda és un grup extremista islàmic molt actiu, aquest mateix va ser el responsable de l’indicent de les Torres Bessones l’11 de setembre del 2001. 

L’organització extremista es funda l’11 d'agost de 1988 a Afganistan, amb la finalitat d’expandir el moviment de resistència contra les forces soviètiques.  Els fundadors d’aquesta van ser  Abdul·là Iussy Azzan i ossama Bin Laden. L’ojectiu d’aquestos és aconseguir eliminar la influència estrangera en països musulmans així restablint el califat. 

LA IMMIGRACIÓ A EUROPA

Sobre la pàgina de la immigració a Europa parlaré sobre les causes d’aquesta immigració. Aquestes es divideixen en tres grups: causes econòmiques, causes polítiques i causes culturals. 

Les primeres són degudes a la pobresa d'aquestes regions, la qual impossibilita unes bondes condicions de vida. Les polítiques fan referència a les crisis polítiques que acostumen a ocasionar guerres. Per últim tenim factors culturals, en ela quals entren factors com la religió, la llengua, les tradicions pròpies, els costums i l'educació que es dóna. 

A Síria les causes d'aquesta immigració són polítiques, amb la guerra que esta succeint actualment en el seu país. 

A l'Afganistan aquestes també són polítiques, on hi ha una submissió a mans del talibans que fan impossible la llibertat i passen per alt els drets humans.

A Eritrea les causes són de caràcter econòmic, els emigrants van en busca de una vida amb més possibilitats, ja que en el seu país, l'economia els condiciona. 

A Somàlia les causes també són polítiques, on hi ha una guerra que fa 24 anys que dura. La majoria d'aquests sol·licituds d'asil són per a Alemanya amb quasi 40.000 l'any 2015. A Espanya aquestes estan per sota dels 5.000. 

El principal problema al que s’enfronten és la por internacional que s’ha creat al voltant del terrorisme, que conseqüentment condemna a tots els immigrants que procedeixen del món islàmic.

LA GLOBALITZACIÓ

Sobres les dos pàgines web de la globalització, comentaré el avantatges que aporta la globalització, i per l’altra banda alguns dels inconvenients que es donen en l’economia.

Avantatges de la globalització: Tot i que hi hagi una gran part de la població que estigui en contra la globalització, aquesta també té els seus avantatges, alguns d'aquests són l’aportació de beneficis econòmics  i empresarials que milloren la societat. Els avenços de les telecomunicacions ens permeten obtenir informació immediata dels esdeveniments arreu del món. Gràcies a la globalització s'han difós valors socials com són els drets humans o la democràcia, també s'han difós models culturals i arts d'altres cultures, i fins i tot els transports i comunicacions s'han beneficiat. Avenços en diferents àrees com la medicina, la ciència. Promou la integració mundial i beneficia a la consciència popular davant problemes mediambientals. Per tant, la globalització ens Inter-comunica i ens permet compartir descobriments per millorar la vida de tots en un conjunt.

Inconvenients de la globalització en economia: Tot i els aspectes positius que he comentat anteriorment, la globalització comporta amb ella bastants aspectes negatius pels petits comerciants, que degut al mercat global els perjudica el comerç en la seva zona local, la creació de monopolis i la utilització de les economies d'escala, que encara malmeten més les economies d'aquests països, el que conseqüentment acaba per crear molta més pobresa.

Això també porta al deute públic dels països que necessiten demanar crèdits per poder fer front als interessos, el resultat significa crisis per als països en qüestió. Per tant pel que respecta a l’economia, en una gran majoria aquesta és afectada negativament per la globalització, causant pobresa i deute públic per a les nacions  que no dominen el sector comercial.

APARTHEID

Sobre l'apartat de l'apartheid destacaria la part dels antecedents històrics, ja que són el començament d'aquest racisme, el qual com en quasi tots els casos es deu a un domini per part de les grans potències colonials, que es deu als interessos econòmics, que en el cas de sud-àfrica són els diamants i l'or. Antecedents històrics de l'Apertheid:  La regió Sud-Africana és descoberta al 1488 pel portuguès Bartolomé Díaz quan desembarca al port de Bona esperança, pas obligatòri per fer la ruta comercial a l'India. A partir d'això la regió és poblada per immigrants i holandesos. La dominació anglesa comença al s.XVIII, el que provoca l'èxode dels holandesos al Nord, aquesta gesta es coneix amb el nom de Groot Treck, o la gran travessa. El descobriment dels diamants per Kimberleyvan donar lloc a la ocupació de la regió lliure del Transvaal van donar lloc a Guerres com la Anglo-Boer que estableixen definitivament el domini anglès d'aquestes regions. Després de la independència d'Anglaterra al 1910 que inicia un període de poder compartit, al 1911 s'aplica unes lleis que busquen la consolidació del domini del descendents colons holandesos i anglesos que donaren l'origen a l'Apertheid.

DE L’URSS A LA FEDERACIÓ RUSSA

Sobre aquest tema tractaré la fi del teló d’acer, l’estratègia ideada per Stalin que pretenia crear com diu el seu nom un “cinturó” de països que protegís Rússia i que durant 4 decàdes va aconseguir el seu aïllament. La fi d’aquest teló arriba amb les reformes de Gorbatxov, amb la garantia de la no-intervenció de la URSS es van donar un seguit de canvis que suposarien la fi del domini del s partits comunistes i l’inici de reformes parlamentàries i democràtiques, que introduïren la URSS a un sistema de propietat individual, i relacions econòmiques de mercat. No va ser fins als anys 80 que a causa del malestar popular i les reivindicacions es va aconseguir enderrocar el mur, primerament a Hongria l'any 1989. 

INTERVENCIÓ INTERNACIONAL EN ELS CONFLICTES

Sobre la pàgina parlaré sobre la formació de les Nacions Unides. El concepte és utilitzat per primera vegada per Franklin D. Roosevelt l’1 de Gener de 1942, durant la segona guerra mundial, quan els representants de 26 nacions van aprovar la Declaració  de les Nacions Unides. Representants de 50 països firmaven la carta de les Nacions Unides durant la Conferència de Sant Francisco, el 26 de juny d’aquell mateix any. Posteriorment va passar a formar part 51 països amb l’addició de Polònia.

L’organització va començar a estar un funcionament el 24 d’octubre de 1945. En l’actualitat l’ONU consta de 193 membres.

SOCIALISME XINÉS

Sobre aquesta pàgina parlaré de la situació actual de Xina. Xina és el segon país més gran de l’Àsia, es reparteix en 23 províncies. La República Popular Xinesa, des del 982 otorga tot el poder al Congrés Nacional Popular, és autoritària i restringeix la lliberta d’expressió i  drets reproductius en moltes àrees. Tot i les restriccions el sufragi és universal a partir dels 18 anys d’edat.

Pel que respecta a l’economia aquesta s’ha expandit molt en el comerç internacional que s’ha beneficiat de l’obra de mà barata i una sobrevaloració de la taxa de canvi del iuan xinès respecte l’euro i el dòlar. La cultura Xinesa ha influït molt en les regions properes i es caracteritza sobretot pel llenguatge.

L’ÀFRICA NEGRA

Sobre aquesta pàg. Parlaré sobre els interessos d’occident sobre el territori. Com tos sabem, els diners mouen el món, i en aquest cas, no és fa pas cap excepció.  Els Governs titella s’aprofiten d'importants concessions de matèries primes així creant una dependència exterior que es suma al deute ja existent del país.

A causa d’aquesta dependència s’arriben a perdre fins a 200 milions de dòlars anuals. Segons el Banc Mundial, nou països africans perdran 670 milions de dòlars

Aquesta dependència empitjora l’economia del país així estancant-se en un cicle continu de pobresa.

FRANÇA, MAIG DEL 1968

D’aquesta pàg. Web em centraré en com s’inicia el moviment del 1968.

Aquest té inici al Maig del mateix any, quan uns estudiants d’esquerres van iniciar una sèries de protestes. A aquestes es van afegir  grups d'obrers industrials, els sindicats i el Partit Comunista Francès. En aquest període es va donar lloc a la major vaga general  i revolta estudiantil de la història francesa.

Aquest moviment té diversos punts i brots revolucionaris per tota França, en un context de joventut que no estava d’acord amb la vida que els havia tocat viure. Les vagues, reivindicacions i ocupacions eren el despertar del somni etern dels francesos.

Això és tot per ara, espero que us hagi agradat el blog i us desitjo un bon estiu a tots i a totes!! 

Es repeteix la crisi dels míssils?

Avui us parlaré sobre un tema que ha estat motiu de molta polèmica en tele-diaris i la premsa, les tensions que recentment han sorgit

 entre els Estats Units i Corea del Nord.

Des de la presidència de Donald Trump, al febrer d'aquest any, el dictador sudcoreà Kim Jong-Un i el president nord-americà han estat tenint algunes discusions diplomàtiques, incloent demostracions de superioritat militar i fins i tot preparacions per a una possible tercera guerra mundial.

Corea del Nord és una República Popular democràtica, des del 2011 liderada per Kim Jong-un, el qual comença a fer probes nuclears al febrer de l'any 2014. Per motius de la guerra freda, Corea del Nord li guarda un cert rancor a Amèrica, ja que en la passada guerra de Corea (1950-1953) es van llençar 635.000 tones d'explosius sobre el territori, així deixant un 20% de la població nord-coreana

 morta a causa de les bombes, fet el qual molts estadounidencs no recorden o simplement han oblidat, mentre que pels sud-coreans suposa una gran cicatriu del passat. Arrel d'això aquestes nacions actualment es troben enfrontades i preparades segons afirma Corea del Nord per començar una guerra.

Al 1962, Estats Units es veia davant una situació semblant amb Cuba, que va passar a la història amb el nom de la crisi dels míssils de Cuba, i que avui en dia encara es recorda com uns dels períodes més crítics de la guerra freda.  La situació va estar a punt d'esclatar en el que hauria estat la Tercera Guerra Mundial, però per sort es va acabar resolent amb un acord entre americans i russos. Molts comparen aquesta crisi dels míssils amb les tensions actuals entre Corea del Nord i Estats Units, així doncs avui en compararem algunes de les característiques que comparteixen.

Les primera característica que tenen el comú és una dictadura, per part de Castro a Cuba i de Kim Jong-Un a Corea. També una ideologia comunista (Cuba i Corea) envers el capitalisme Nord-Americà. Els dos conflictes també comparteixen una base de conflictes anteriors entre les dos nacions, tant en la crisi dels míssils com en les tensions actuals, hi han altres nacions involucrades, actualment EEUU esta recolzat per Corea del Sud i Japó, mentre que Corea del Sud és recolzada per Xina. 

I per últim, la característica que personalment crec que comparteixen més és la incertesa, ja que en qüestió de tan sols hores la situació pot canviar radicalment. 

Això és tot per avui, espero que us hagi agradat el nou post i que formuleu les vostres pròpies opinions sobre la situació. Fins a la pròxima entrada!! 

La verdad sobre la resistencia:¿ni tan masiva ni tan francesa?

La Resistència francesa es coneix per ser un dels grups més reconeguts mundialment per lluitar contra la invasió nazi a França.

La Résistance adopta la creu de Lorena en oposició a la creu esvàstica dels nazis com al seu símbol, aquest és triat pel líder de la França lliure, De Gaulle. Al principi la seva lluita consistirà en missions de sabotatge i operacions militars contra les tropes d'ocupació, per tal d'acabar amb el col·laboracionisme, en nombrosos casos es planeja assassinar a membres col·laboracionistes de la França de Vichy. També tracta aspectes més civil com són l'organització d'una àmplia premsa clandestina, la difusió de fullets, la producció de documentació falsa, l'organització de vagues i manifestacions, la posada en marxa de múltiples xarxes per al salvament tant de presoners de guerra evadits, de refractaris a l'STO (Servei de Treball Obligatori) i de jueus perseguits.

Recentment, un historiador Anglès, Robert Gildea, porposa una nova visió sobre la resistència francesa en el seu nou llibre d'investigació que es publica a Espanya amb el nom de Combatientes en la sombra: la nueva perspectiva.

Així doncs les creences populars que la Résistance Française era composta pels mateixos Francesos són doncs, una farsa?

Segons testimonis dels mateixos components del grup de resistència, una gran majoria de la població era col·laboracionista, i una minoria juntament amb un gran col·lectiu estranger formava la mítica resistència Francesa.

Republicans espanyols de la 9a que fugien del franquisme, comunistes de la URSS, jueus de Polònia i Romania i moltes dones, el paper de les quals com ja es de costum, es va infravalorar moltíssim. Aquest són els herois de la resistència que van ser anomenats "la escoria de la gente" ja que no eren benvinguts als seus països i que ara estaven lluitant contra el nazisme com a les brigades internacionals.

Espero que aquest tema us hagi despertat la curiositat i vulgueu investigar pel vostre compte sobre aquest descobriment relativament nou.

Això és tot per avui i fins a la pròxima entrada!!!

REX - Bèlgica

El feixisme és una ideologia que sorgeix a Europa en període d'entreguerres, idees com la submissió dels individus, el rebuig a la democràcia i el culte a allò irracional (violència, intolerància, etc.) es propaguen a través dels seus famosos liders.

Durant l'última activitat de la classe d'història, hem estat buscant informació sobre diferents règims feixistes d'arreu del món. A mi em va tocar el REX, que sorgeix a Bèlgica entre la primera i segona guerra  mundial.

León Degrelle va ser el lider del rexisme i mitjançant el diari Lovania promovia les idees d'aquella nova ideologia. La base social del rexisme es componia basicament per Valons i belgues francòfons. El partit  era conservador catòlic i antisemita, el que pretenia era regenerar la societat belga.

El partit rexista comença al 1936, aconseguint 21 dels 150 escons i es dona per finalitzat al 1945, al final de la 2GM. Degrelle segueix com a exemple a Adolf Hitler i Benito Mussolini per dirigir el seu partit.

Les característiques feixistes que contrastat han estat:

-L'existència d'una base social que accepta la ideologia.

-Només existeix un sol partit polític.

-Gust pel ritual, amb els seus discursos.

-És anti-socialista, anti-capitalista, anti.democràtic, etc.

-Estat totalitari, omnipotent, absolut i corporatiu.

Tot i que no hi ha massa informació disponible online, el rexisme entre molts altres, va ser un dels partits feixistes que sorgeixen a Europa i que no es coneixen massa, ja que ideologies com el nazisme aclaparen totalment l'existència d'altres barbaritats que ocorren en aquell mateix moment.

Per concluir l'entrada, m'agradaria dir que personalment agrairia que a l'hora d'ensenyar el feixisme, també es mostressin altres partits diferents al feixisme italià o l'alemanya nazi.

Això és tot per avui, espero que us hagi semblat interessant i fins a la pròxima entrada!!

Crac del 29

Durant aquesta última setmana per treballar el crac del 29 i la depressió dels anys trenta, hem partit el temari en diferents part i hem fet vídeos explicant cadascuna d'aquestes. 

A la meva companya i a mi ens va tocar treballar el crac del 29, es a dir, la decaiguda de la borsa estatunidenca el 24 d'octubre del 1929. 

Després de l'època de esplanador per a EEUU dels feliços anys vint, on els americans venen un 44,8% de l'economia mundial i poden demanar crèdits per permetres comprar tot el que volen i fins i tot invertir en borsa comprant accions.

Aquell24 d'octubre, també anomenat dijous negre, La borsa va arribar a baixar un 9%, i va ser la causa de una gran crisi econòmica al 1930, anomenada la gran depressió dels anys 30. 

Per sortir d'aquesta depressió Franklin D. Roosevelt va haver d'establir un nou programa polític intervencionista per poder re-dinamitzar l'economia dels estats units que ara a causa del crac estava destrossada. 

Si us interessa veure el vídeo aquí us el deixo :)!!

Per avui això es tot, espero que us hagi agradat i fins a la pròxima entrada!

La gran guerra

Durant les ultimes classes d'història, hem treballat la Primera guerra mundial, ho hem fet mitjançant un còmic, un joc de rol i mirant pel·lícules relacionades amb el tema.

El còmic era en anglès i enfocava el tema de manera còmica i entretinguda. El personatges eren personificacions dels països en qüestió. Teniem que relacionar les vinyetes amb diferents etapes de la guerra i així explicar la Primera guerra mundial. Tot i que crec que el còmic enfoca la guerra de manera humorística serveix per distingir els diferents bàndols i unions que es van formar.

El joc de rol consistia en adoptar el paper del kàiser d'Alemanya i respondre unes preguntes amb diferentes opcions, depenent del percentatge que anaves aconseguint hauries pogut fer començar la Primera guerra mundial o per el contrari, aconseguir una pau internacional.

La pel·lícula amb la qual he treballat ha estat la del Barón Rojo, una producció del director Nikolai Müllerschön de l'any 2008. De gènere bèl·lic, dramàtic i d'acció la pel·lícula és d'estil biogràfic i narra la vida del famós pilot Manfred Von Richtofen. Aquest és conegut per haver estat un dels millors pilots de la primera guerra mundial amb 80 victòries aconseguides abans de la seva mort.

La nostra professora, fa que relacionem alguns aspectes de la pel·lícula amb la primera guerra mundial. Algunes de les similituds que he trobat han estat:

- L'aparició del mític pilot, que va a passar a la història amb el sobrenom de "el Barón Rojo", anomenat així pel color que lluïa el seu avió.

- També es pot observar la exaltació de la nacionalitat Alemanya, com la dels altres països involucrats.

Aixó es veu molt clarament en la frase que diu un general: "Mis soldados no matan personas, solo destruyen al enemigo".

En algunes escenes es veuen les trinxeres i algunes batalles, també els hospitals i les lesions/malalties que molts soldats acabaven patint. Tot i això la pel·lícula s'aboca molt a la vida de Richtofen i per tant només es veu la guerra de fons, per aquest motiu jo personalment no vaig trobar massa aspectes per relacionar.

Això és tot per avui, espero que us hagi semblat interessant i fins a la pròxima entrada!!