Els llasts del franquisme - Poder de l'esglèsia

Durant les darreres classes d'història hem estat tractant el franquisme. A continuació parlaré d'una característica de la dictadura i com aquesta ha perdurat en el temps. 

Una de les bases de la dictadura franquista va estar el catolicisme. Després de la política laica de la segona república i la repressió que pateix el catolicisme durant la guerra civil per part del bàndol republicà, Franco va reestablir el conocordat de l'estat espanyol amb la santa seu el 1953 aportant així una sèrie de privilegis a l'esglèsia catòlica. Aquesta havia donat el seu supprt incondicional a la dictadura. 

Entre aquests privilegis destaquen l'ajuda econòmica mitjançanet subvencions, excempció del clero del servei militar, monopolisme catòlic de l'ensenyament i en el culte públic. 

Amb l'acabada del franquisme amb la mort del general Francisco Franco no es van acabar el privilegis dels quals la esglèsia gaudia. 

Amb la constitució del 1978 només es van canviar dos aspectes del concordat del cinquanta-tres, la llibertat religiosa completa i l'aconfesionalitat o neutralitat religiosa en l'estat. 

Per tant l'esglèsia continuava tenint un poder molt important sobre la societat. Actualment es destina més d'11.000 milions d'euros a l'any a l'esglèsia, esta exempta de diferents impostos i no hi ha control sobre els diners recaudats als seus temples. El sou dels obispes, sacerdots, professors de religió i capellans estan subvencionat per l'estat. 

Existeix l'associació Europa laica la qual lluita per aconseguir un estat totalment laic i així evitar que l'esglèsia gaudeixi de per exemple no pagar el IBI, la llei hipotecaria la qual permet l'apropiació de béns públics per part de l'esglèsia catòlica o la llegislació tributària que permet que una part de l'IRPF  (un 0.7%) es destini al finançament del culte, clero i proselitisme religiós. 

Altres propòsits són aconseguir una educació totalment laica on no es financii l'educació catòlica i es propagi en molts casos l'educació segregada per sexes. 

Això és tot per avui, sigui quina sigui la vostra ideologia aquest és un tema que em resulta de molt interès i per això l'he escollit, sentiu-vos lliures de deixar els vostres comentaris i donar la vostra opinió al respecte. Moltes gràcies i fins a la pròxima entrada!!!! :)

El paper de la dona durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola

En motiu del Dia Internacional de la Dona i la convocació de la primera vaga feminista en tota la història d'espanya, a la classe d'història vam parlar de la figura de la dona en els temes que estavem tractant en el moment, la Segona República i la Guerra Civil.

Amb l'arribada de la Segona República s'aconsegueix un dels propòsits més grans de la lluita feminista, el dret a vot, aconseguit l'any 1931 amb l'aprovació de la Constitució. Junt amb aquest dret, la constitució otorgava una sèrie de millores per a la igualtat de gènere, com són la legalització del divorci d'acord mutuu i el matromoni civil.

La dona pren un paper molt important en l'àmbit educatiu com a docent, es creen les escoles mixtes i les escoles nocturnes per a dones treballadores. Juntament amb aquests avenços hi ha l'equiparació salarial, la llei de maternitat i de descans dominical. És a dir, la situació de la dona millora considerabelement durant la Segona República, d'abandona el rol tradicional de mestressa de casa per introudir-se al món polític, laboral i social.

Tot i això, ni el bàndol de dretes ni el  d'esquerres era partidari d'otorgar el dret de vot a les dones, ja que no creien que fossin capaçes d'assolir una responsabilitat així. El pensament envers la dona com a diferent de l'home per motius biològics perdurava. De fet, durant el bienni conservador radical-cedista es va intentar frenar els avenços que s'estaven fent per l'equiparació entre homes i dones. 

Durant la guerra civil el bàndol consevador torna als rols de gènere clàssics, la dona deixa les seves llibertats adquirides per tornar altre cop a fer-se càrrec de la llar i els fills. 

Al bàndol republicà però hi ha el sorgiment de les milicies femenines per combatre el cop d'estat. Es genera un nou tipus de propaganda, utilitzant la figura de la dona com a heroïna i encorantjant-la a participar en la defensa de la república. Tot i això, poc temps després i a causa de les victòries del bàndol feixista durant els primers mesos es culpa a les dones d'aquest fet i la figura de la dona passa a lluitar a la rereguarda, és a dir, ocupant el món laboral que els homes que estaven al front no podien assumir. 

Es popularitza el lema: "Homes al capdavant, dones a la rereguarda". Moltes dones van treballar en fàbriques de municions, campanyes educatives i projectes culturals. En vista de l'imminent pèrdua del bàndol republicà cada cop més el paper de la dona heroïna es perd i se la relega a les feines de la llar com a mestressa de casa o servint al front com a infermera.

Finalment amb la victòria del franquisme les dones perden tots els drets que havien aconseguit fins al moment i es torna a la figura de la dona oprimida sota l'inlfuència del patriarcat i el fort conservadurisme catòlic de la dictadura franquista. Les dones no podran tornar a votar fins les eleccions generals del 1977 després de la mort del general Franco. 

Tot i haver fet molts avenços en la lluita feminista avui en dia encara es conserven micro-masclismes, presència de bretxes salarials i violències de gènere que són el llast d'una societat masclista que va perdurar fins fa ben poc al nostre país. És per aquest motiu que es celebra la vaga i es lluita per les desigualtats de gènere que no hauríen d'existir al s.XXI. 

El reformisme republicanosocialista

Hola a totes i a tots de nou!!

Durant aquestes últimes classes hem estat tractant per grups totes les reformes fetes durant aquest període passant per la reforma agrària, la de l'esglèsia, la reforma militar, la de descentralització i la reforma d'ensenyament.

Avui us parlaré sobre la reforma de descentralizació i us donaré la meva opinió al respecte.

El nacionalisme ja feia temps que estava tenint popularitat en regions com Catalunya, País Basc i Galícia. Catalunya, des del moviment de la renaixença havia adquirit un sentiment de nacionalisme molt fort, que va ser oprimit durant la dictadura de Primo de Rivera amb la prohibició dels símbols catalans.

En començar la Segona república, l'obtenció de l'autonomia per aquest territoris es va convertir en una de les seves prioritats. Catalunya va ser la primera es obtindre l'estatut d'autonomia al 1932, seguidament amb el País Basc i per últim a Galícia, on no es va aconseguir l'estatut a causa de l'esclat de la Guerra Civil del 36.

Personalment crec que els ideals de la segona república eren molt ambiciosos però es van dura a terme massa precipitadament, especialment tenint el compte que el canvis al país mai havien estat rebuts amb les mans obertes. Passa el mateix amb totes les altres reformes, les idees tot i ser   molt modernes i positives es van anticipar, crec que si el canvi s'hagués dut a terme més meditadament potser els resultats haurien estat diferents.

Això és tot per avui espero que us hagi servit i sentiu-vos lliures de deixar les vostres opinions al respecte! Fins a la pròxima entrada!!

Espanya del s.XVIII i XIX

Hola a tots i a totes de nou!!
Avui us parlaré sobre la història d' Espanya encarant-me als segles XVIII i XIX. Durant les últimes classes d'història hem tractat la història d'espanya, passant per la guerra de successió, l'arribada de l'absolutisme Borbó al regne, la invasió napoleònica, la guerra carlina, la revolució del 1869, la primera república del 1873, i la formació de les classes socials amb el sistema econòmic liberal capitalista.

La guerra de la successió s'emmarca dins del segle XVIII i dona lloc al regnat del Borbó Felip V, així establint un règim absolutista a tot el país. Després d'això, amb el tractat de Fontainebleau i la invasió napoleònica, passa al poder el germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, conegut popularment com Pepe Botella.
Les tropes franceses son vençudes al 1813 per Ferran VII el qual torna a establir l'absolutisme a Espanya. El conflicte successori d'aquest, desencadena amb la guerra carlina, una llarga guerra civil en la qual s'enfronten dues faccions polítiques, unes les quals estan a favor del regnat de Isabel II, filla de Ferran VII i els altres els quals estaven a favor del regnat del successor natural de Ferran VII, l'infant Carles, germà d'aquest.
Ferran VII mitjançant la pragmàtica sanció aconsegueix abolir la llei sàlica així coronant a Isabel II com a reina d'espanya.  Després de la mort del general Prim, Amadeu de Savoia, el qual no va saber contenir al poble ni manejar els conflictes que estaven resorgint, abdica i amb l'abdicació d'aquest, Pi i Maragall pren l' iniciativa per declarar la primera república del 1873, la qual té una durada molt breu. Amb la caiguda d'aquesta, es restableix l'absolutisme a Espanya.
Finalment s'aconsegueix el canvi de societat amb el sistema econòmic liberal capitalista, el que porta a les classes socials, i a el sorgiment de la classe proletaria, la qual durà a terme el moviment obrer, que es desenvoluparà al llarg del s.XIX.

El tema el qual em va cridar més va ser el de la invasió Napoleònica a Espanya, ja que trobo que va ser un succés bastant irònic. Carles IV, actual rei d'Espanya de la època, signa amb Napoleó Bonaparte el tractat de Fontainebleau, en el qual dona accés a les tropes franceses per entrar al país i així poder conquerir Portugal. Napoleó, aprofitant la insetabilitat política que hi havia amb el regnat de Carles IV i les continues protestes del pobles, aprofita a invair el país quan aquest li demana ajuda després del motí d'Aranjuez. La guerra de la independència o guerra del francès (com s'anomena a Catalunya) va del 1808 al 1814, i durant aquesta es corona el germà de Napoleó, Josep I Bonaparte com a nou rei. Al 1814 torna l'absolutisme amb el regnat de Ferran VII després de vèncer a les tropes napoleòniques.

Això és tot per l'entrada d'avui, espero que us hagi agradat la meva visió. Sentiu-vos lliures d'escriure els vostres comentaris al respecte sobre aquest tema. Moltes gràcies per llegir-me un cop més  i fins a la pròxima!!

Un curs més d'història

Hola a tots i a totes de nou.

Després d'uns mesos de relax toca començar el meu últim any a l'institut i amb aquest les noves classes d'història. Com ja vaig fer l'any passat, aniré penjant contingut sobre les diferents activitats que realitzem durant aquestes classes.

Aquest any però la temàtica canvia una mica, a diferència de l'any passat que vam tractar temes de la història contemporània més generalitzats, aquest curs en centrarem en un àmbit més proper, la història del nostre país.

A part d'aquest canvi els posts continuaran sent del mateix estil, així que espero que us agradin molt i fins a la pròxima entrada!!