En motiu del Dia Internacional de la Dona i la convocació de la primera vaga feminista en tota la història d'espanya, a la classe d'història vam parlar de la figura de la dona en els temes que estavem tractant en el moment, la Segona República i la Guerra Civil.
Amb l'arribada de la Segona República s'aconsegueix un dels propòsits més grans de la lluita feminista, el dret a vot, aconseguit l'any 1931 amb l'aprovació de la Constitució. Junt amb aquest dret, la constitució otorgava una sèrie de millores per a la igualtat de gènere, com són la legalització del divorci d'acord mutuu i el matromoni civil.
La dona pren un paper molt important en l'àmbit educatiu com a docent, es creen les escoles mixtes i les escoles nocturnes per a dones treballadores. Juntament amb aquests avenços hi ha l'equiparació salarial, la llei de maternitat i de descans dominical. És a dir, la situació de la dona millora considerabelement durant la Segona República, d'abandona el rol tradicional de mestressa de casa per introudir-se al món polític, laboral i social.
Tot i això, ni el bàndol de dretes ni el d'esquerres era partidari d'otorgar el dret de vot a les dones, ja que no creien que fossin capaçes d'assolir una responsabilitat així. El pensament envers la dona com a diferent de l'home per motius biològics perdurava. De fet, durant el bienni conservador radical-cedista es va intentar frenar els avenços que s'estaven fent per l'equiparació entre homes i dones.
Durant la guerra civil el bàndol consevador torna als rols de gènere clàssics, la dona deixa les seves llibertats adquirides per tornar altre cop a fer-se càrrec de la llar i els fills.
Al bàndol republicà però hi ha el sorgiment de les milicies femenines per combatre el cop d'estat. Es genera un nou tipus de propaganda, utilitzant la figura de la dona com a heroïna i encorantjant-la a participar en la defensa de la república. Tot i això, poc temps després i a causa de les victòries del bàndol feixista durant els primers mesos es culpa a les dones d'aquest fet i la figura de la dona passa a lluitar a la rereguarda, és a dir, ocupant el món laboral que els homes que estaven al front no podien assumir.
Es popularitza el lema: "Homes al capdavant, dones a la rereguarda". Moltes dones van treballar en fàbriques de municions, campanyes educatives i projectes culturals. En vista de l'imminent pèrdua del bàndol republicà cada cop més el paper de la dona heroïna es perd i se la relega a les feines de la llar com a mestressa de casa o servint al front com a infermera.
Finalment amb la victòria del franquisme les dones perden tots els drets que havien aconseguit fins al moment i es torna a la figura de la dona oprimida sota l'inlfuència del patriarcat i el fort conservadurisme catòlic de la dictadura franquista. Les dones no podran tornar a votar fins les eleccions generals del 1977 després de la mort del general Franco.
Tot i haver fet molts avenços en la lluita feminista avui en dia encara es conserven micro-masclismes, presència de bretxes salarials i violències de gènere que són el llast d'una societat masclista que va perdurar fins fa ben poc al nostre país. És per aquest motiu que es celebra la vaga i es lluita per les desigualtats de gènere que no hauríen d'existir al s.XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada